Mecanismes de defensa

El model psicoanalític va néixer gràcies a Freud. Ell treballava des d’un model molt mèdic/clínic/terapèutic i la seva curiositat era veure que hi havia més enllà del pla conscient. Observava que, a part del fet conscient, les persones reben uns imputs que queden gravats a un altre lloc i la nostra consciència no té accés a aquest lloc. Freud a través de la hipnosi ve a dir que la personalitat s’estructura en tres nivells els quals parteixen de fonaments biològics. El primer és el conscient que es refereix a la qualitat momentània que caracteritza les percepcions externes i internes dintre del conjunt de fenòmens psíquics. El segon el preconscient que el formen tots aquells records i aprenentatges dels quals no són conscients però que poden arribar a ser-ho fàcilment. Finalment, l'inconscient que són els desitjos i records reprimits, perquè la seva naturalesa és incompatible amb la consciència.

Els mecanismes de defensa ens protegeixen d’idees desagradables. Són defenses desenvolupades pel jo (preconscient) per manejar l’ansietat o prevenir el seu sorgiment, és a dir, per sobreviure. Tothom té tots els mecanismes de defensa però quan són excessius poden arribar a causar problemes. Hi ha diversos mecanismes de defensa: la compensació, la identificació, la repressió, la racionalització, la intel·lectualització, la projecció, la regressió i la negació. Nosaltres hem vist que un d’aquests mecanismes és molt present al llarg del documental. Aquest mecanisme és el de la repressió. Amb aquest és bloquegen les sensacions i records, és una forma d'oblit. Mitjançant aquest mecanisme tot el que el molesta al subjecte en l'àmbit conscient es reprimeix, és a dir, es replega al subconscient i d'aquesta manera es treuen de la consciència les idees i records que provoquen ansietat. Molts dels mestres que apareixen en aquest documental no estan d’acord amb la utilització de les tecnologies a l’aula tot i això han d’utilitzar-les, és a dir, estan reprimits, ja que no fan allò que volen sinó allò que els convé per sobreviure en la societat en la qual es troben.

Un altre dels mecanismes de defensa que podríem relacionar amb el documental és el mecanisme de la negació o negació de la realitat. Aquest consisteix en no reconèixer una realitat dolorosa o amenaçadora. Significa oposar-se a reconèixer l'existència d'experiències desagradables, de les quals s'està conscient, per a protegir-se, un engany per si mateix. A mesura que hem anat analitzant aquest documental hem tingut l'oportunitat de parlar amb persones grans, com les nostres avies. Aquestes es mostren totalment contraries a les tecnologies, fins i tot arriben a dir que aquestes no són útils i que no afavoreixen al progrés. Com hem dit en apartats anteriors “tot el desconegut fa por”. Sobretot per a la gent gran, ja que només s’ha vist involucrada dins el món de les tecnologies en els darrers últims anys.

A més a més també podem relacionar una de les escenes amb el condicionament clàssic o responent.