Conclusions

Després de veure el documental, analitzar-lo i relacionar-lo amb Història i Antropologia de l’Educació i Psicologia hem arribat a les nostres pròpies conclusions. Podem dir que estem completament a favor amb les tecnologies a l’aula sempre i quan aquestes siguin únicament un recurs més. En cap moment aquestes poden substituir la figura del mestre, ja que aquest és l’essència de l’aula i l’encarregat d’ensenyar a fer servir les tecnologies adequadament, això inclou saber fer una bona recerca, diferenciant aquella informació que pot ser de gran utilitat als alumnes d’aquella que no. Tampoc la completa substitució dels llibres pels ordinadors, IPads o PDIs, la majora de nens opinen que els llibres han de seguir estant presents a les aules. 

També hem pogut veure que gaire bé tots els alumnes tenen una queixa cap als professors, ja que aquests els ensenyen eines que ja saben fer servir perquè porten molts anys utilitzant-les. A més a més creiem que les escoles haurien d’aprofundir més en la formació dels mestres davant les tecnologies, ja que aquests no han nascut en un món envoltat d’aquestes a diferència dels nens que ja neixen amb un ordinador sota el braç. 

A l’hora de trobar relacions entre Història i Antropologia de l’Educació ens a semblat més fàcil que no pas trobar relacions amb l’assignatura de Psicologia. Ràpidament vam localitzar els centres d’interés de Décroly i el treball en projectes, en canvi en Psicologia vam haver de repesar tots els apunts que havien fet durant el semestre i intentar relacionar-ho amb algun aspecte. Si que és cert que quan vam arribar a l’apartat on es parlava de métodes de defensa vam veure ràpidament que ho podiem relacionar amb els mestres que apareixien en el documental.

Nosaltres creiem que és un bon documental, que reflexa una realitat present a moltes escoles i que no tothom és conscient de que existeix aquest problema. Mostra gran varietat d’escoles, de mestres i alumnes, tots amb opinions diferents. Tot i això ens agradaria esmentar que hi ha una història dins el documental que no creiem que tingui molta relació amb el contingut principal, no segueix el fil conductor. Em aquesta història una de les periodistes del Telenotícies explica quin va ser el professor que li va transmetre més coneixements. Concretament ella ens presenta a Mr. Murs, el seu professor d’anglès d’un curs de primària. Es retroben després de 20 anys a la porta de l’escola i decideixen impartir una classe d’anglès, com les que ella feia quan era petita, a uns alumnes de primària. En aquesta classe el que fan és apendre anglès a través de la lletra d’una cançó, Singing in the rain. Els alumnes es mostres actius i molts opinen l’activitat ha estat molt dinàmica i diferent a la què ells estan acostumats.