Condicionament clàssic

El condicionament clàssic o responent va tenir origen amb el filòsof rus Pavlov (1849-19369). Pavlov va ser durant 46 anys el director de recerques experimentals en diferents laboratoris. Conegut principalment per les seves atribucions a la psicologia de l'aprenentatge i per aplicar aquesta metodologia del condicionament. Les respondents són reflexos esquelètics i reaccions emocionals immediates que es poden “transferir” d’una situació a una altra a través d’un procés anomenat condicionament responent o clàssic, és a dir, un nou estímul neutral té la capacitat de provocar una determinada responent. En una de les escenes es veu com tots els alumnes, en el moment en què sona el timbre, deixen el que estan fent i s’anaven a una altra classe o al pati. En un començament aquests alumnes no relacionaven el timbre amb canviar d’activitat però a través del condicionament clàssic ho van relacionar.

Mecanismes de defensa

El model psicoanalític va néixer gràcies a Freud. Ell treballava des d’un model molt mèdic/clínic/terapèutic i la seva curiositat era veure que hi havia més enllà del pla conscient. Observava que, a part del fet conscient, les persones reben uns imputs que queden gravats a un altre lloc i la nostra consciència no té accés a aquest lloc. Freud a través de la hipnosi ve a dir que la personalitat s’estructura en tres nivells els quals parteixen de fonaments biològics. El primer és el conscient que es refereix a la qualitat momentània que caracteritza les percepcions externes i internes dintre del conjunt de fenòmens psíquics. El segon el preconscient que el formen tots aquells records i aprenentatges dels quals no són conscients però que poden arribar a ser-ho fàcilment. Finalment, l'inconscient que són els desitjos i records reprimits, perquè la seva naturalesa és incompatible amb la consciència.

Els mecanismes de defensa ens protegeixen d’idees desagradables. Són defenses desenvolupades pel jo (preconscient) per manejar l’ansietat o prevenir el seu sorgiment, és a dir, per sobreviure. Tothom té tots els mecanismes de defensa però quan són excessius poden arribar a causar problemes. Hi ha diversos mecanismes de defensa: la compensació, la identificació, la repressió, la racionalització, la intel·lectualització, la projecció, la regressió i la negació. Nosaltres hem vist que un d’aquests mecanismes és molt present al llarg del documental. Aquest mecanisme és el de la repressió. Amb aquest és bloquegen les sensacions i records, és una forma d'oblit. Mitjançant aquest mecanisme tot el que el molesta al subjecte en l'àmbit conscient es reprimeix, és a dir, es replega al subconscient i d'aquesta manera es treuen de la consciència les idees i records que provoquen ansietat. Molts dels mestres que apareixen en aquest documental no estan d’acord amb la utilització de les tecnologies a l’aula tot i això han d’utilitzar-les, és a dir, estan reprimits, ja que no fan allò que volen sinó allò que els convé per sobreviure en la societat en la qual es troben.

Un altre dels mecanismes de defensa que podríem relacionar amb el documental és el mecanisme de la negació o negació de la realitat. Aquest consisteix en no reconèixer una realitat dolorosa o amenaçadora. Significa oposar-se a reconèixer l'existència d'experiències desagradables, de les quals s'està conscient, per a protegir-se, un engany per si mateix. A mesura que hem anat analitzant aquest documental hem tingut l'oportunitat de parlar amb persones grans, com les nostres avies. Aquestes es mostren totalment contraries a les tecnologies, fins i tot arriben a dir que aquestes no són útils i que no afavoreixen al progrés. Com hem dit en apartats anteriors “tot el desconegut fa por”. Sobretot per a la gent gran, ja que només s’ha vist involucrada dins el món de les tecnologies en els darrers últims anys.

A més a més també podem relacionar una de les escenes amb el condicionament clàssic o responent.

Part pràctica

Després de veure el documental, vam trobar oportú fer una petita recerca per poder determinar quina és l'opinió estesa entre els mestres sobre la tecnologia i quina és la millor manera d'introduir-la en les aules. Arran d'aquesta recerca, vam identificar que la major part de mestres troben que el IPad és l'eina més útil tanmateix han remarcat que també hi ha d’altres bones. Les principals raons per les quals afirmen això és que els IPads permeten que tots els alumnes interactuïn amb les noves tecnologies i alhora treballin de manera individual.

Imatge que mostra els resultats de les enquestes, 35 mestres entrevistats

Arran d'aquesta recerca, nosaltres  hem decidit descriure com seria una aplicació per l’IPad que complís els màxims requisits que demanen tant els mestres com els alumnes perquè sigui un recus eficaç a l’aula, aquest però que no s’utilitzi constantment, una bona idea és utilitzar-lo per racons, com el projecte que varan presentar en la conferència sobre el ús de les PDI's. Tot i això hem de tenir en compte que les tecnologies no són l’únic recurs dins l’aula, sinó que només són un dels molts que hi ha. 

L’aplicació seria gratuïta per a tothom i aniria adreçada especialment a alumnes d’infantil i primària. Presentaria una base decrolyana, ja que oferiria un centre d’interés diferent per a cada curs i queda any rebria una sèrie de millores, ja que els mestres tindrien l’opció d’enviar suggeriments de millora als programadors de l'aplicació.  

Aquests centres d’interès podrien ser per exemple: l’univers, l’agricultura, el mar, el cos humà, un restaurant, una pel·lícula, un concert, entre d’altre. Hi hauria una gran varietat i cada centre d’interès estaria adaptat a l’edat dels nens. Cada un dels centres es tractaria des de les diverses matèries i oferiria diferents activitats. Cada activitat inclouria una reflexió final perquè som del parer de què si no hi ha una reflexió final l’activitat, no és totalment interioritzada. A més a més hi hauria una secció de notícies relacionades amb el centre d’interès i una taula de les diferents activitats que ofereix la ciutat, el poble o el barri i que també estan relacionades amb aquest.

Cal esmentar, que l'objectiu d'aquesta aplicació seria consolidar l'aprenentatge après en el món que ens envolta a través del centre d'interès i no seria substituir el contacte amb l'exterior per l'aprenentatge basat únicament amb l'aplicació.  

Per últim aquesta aplicació donaria l'opció als mestres de fer arribar les notes als alumnes i als pares.

Conclusions

Després de veure el documental, analitzar-lo i relacionar-lo amb Història i Antropologia de l’Educació i Psicologia hem arribat a les nostres pròpies conclusions. Podem dir que estem completament a favor amb les tecnologies a l’aula sempre i quan aquestes siguin únicament un recurs més. En cap moment aquestes poden substituir la figura del mestre, ja que aquest és l’essència de l’aula i l’encarregat d’ensenyar a fer servir les tecnologies adequadament, això inclou saber fer una bona recerca, diferenciant aquella informació que pot ser de gran utilitat als alumnes d’aquella que no. Tampoc la completa substitució dels llibres pels ordinadors, IPads o PDIs, la majora de nens opinen que els llibres han de seguir estant presents a les aules. 

També hem pogut veure que gaire bé tots els alumnes tenen una queixa cap als professors, ja que aquests els ensenyen eines que ja saben fer servir perquè porten molts anys utilitzant-les. A més a més creiem que les escoles haurien d’aprofundir més en la formació dels mestres davant les tecnologies, ja que aquests no han nascut en un món envoltat d’aquestes a diferència dels nens que ja neixen amb un ordinador sota el braç. 

A l’hora de trobar relacions entre Història i Antropologia de l’Educació ens a semblat més fàcil que no pas trobar relacions amb l’assignatura de Psicologia. Ràpidament vam localitzar els centres d’interés de Décroly i el treball en projectes, en canvi en Psicologia vam haver de repesar tots els apunts que havien fet durant el semestre i intentar relacionar-ho amb algun aspecte. Si que és cert que quan vam arribar a l’apartat on es parlava de métodes de defensa vam veure ràpidament que ho podiem relacionar amb els mestres que apareixien en el documental.

Nosaltres creiem que és un bon documental, que reflexa una realitat present a moltes escoles i que no tothom és conscient de que existeix aquest problema. Mostra gran varietat d’escoles, de mestres i alumnes, tots amb opinions diferents. Tot i això ens agradaria esmentar que hi ha una història dins el documental que no creiem que tingui molta relació amb el contingut principal, no segueix el fil conductor. Em aquesta història una de les periodistes del Telenotícies explica quin va ser el professor que li va transmetre més coneixements. Concretament ella ens presenta a Mr. Murs, el seu professor d’anglès d’un curs de primària. Es retroben després de 20 anys a la porta de l’escola i decideixen impartir una classe d’anglès, com les que ella feia quan era petita, a uns alumnes de primària. En aquesta classe el que fan és apendre anglès a través de la lletra d’una cançó, Singing in the rain. Els alumnes es mostres actius i molts opinen l’activitat ha estat molt dinàmica i diferent a la què ells estan acostumats.